Hem parlat amb l’Eva i l’Ivette, mare i filla que han portat, juntament amb la Judith, en “Xic” i les cambreres la gestió del bar del CT Manlleu. Hem utilitzat la lletra E quan contesta l’Eva i la I quan contesta l’Ivette. Disfruteu-la!
·Què va passar perquè la família Serra-Alarcia agafés el negoci del bar del CT Manlleu?
-E: Fa molt temps que som socis del club. L’Ivette ja treballava aquí abans que agaféssim nosaltres el negoci. I: Em van proposar que ho portéssim nosaltres i ens hi vam llençar de cap. Ja ho tenia controlat de la meva etapa com a cambrera i ja ho teniem tot bastant controlat.
·Quines van ser les vostres primeres mesures com a gerents del bar del club?
I: Al principi pràcticament no hi entrava ningú. Nosaltres hem treballat per aconseguir clients. La gent té la mentalitat que el bar és només per socis i això no és així. Creiem que hem aconseguit canviar la mentalitat de la gent.
Al bar hi han estat treballant aquest passat estiu l’Ivette i la Judit Serra, l’Eva Alarcia, la Núria Ballesteros, l’Alba Romero, l’Ester Barroso, la Judit Navarro i en Santi “Xic” Serra
·Quins dies recordeu pel què fa a afluència de gent?
I: Han vingut moltes colles grans. Recordo que la més gran que va venir va ser de 83 persones! La sala estava totalment plena. E: Amb els Barça-Madrid també això estava que no hi cabia ningú més. Nosaltres i els de la junta al·lucinavem. En un d’aquests partits vam aconseguir fer 130 persones!
·Un dels trets característics de la vostre gestió al bar del CT Manlleu van ser les desfilades de moda.
E: Sí. Vam començar el primer any d’estar aquí i ens va servir perquè la gent veiés que no és només per socis el bar. El segon i el tercer any ho vam tornar a fer i va quedar arrelat. Ho hem fet els quatre anys que hem estat aquí. Hi ha molta gent que coneixia el bar i el club per les desfilades.
ANÈCDOTA: I: Va haver un dia que estava el bar, em tocava jugar a pàdel i anava una mica estressada. Doncs resulta que vaig sortir a córrer cuita amb una pala de pàdel a mà i una paella a l’altre… vaig dubtar amb què havia de tocar la pilota!
·Quins esdeveniments heu organitzat o atès durant aquests anys?
E: Hem realitzat comunions i “festes blanca”, de nit. Han vingut a celebrar victòries els de futbol, els d’hoquei i han vingut “famosillos” com en Santi Serra o els Flipats.
·Què heu aportat a la gent pel què fa a gastronomia?
I: Hem aportat les coques variades del “Mossèn”. Ha estat el plat més demanat mentre hem estat aquí.
·I ara ho heu de deixar.
E: Sí. La Ivette estudia, la Judit comença a estudiar i les cambreres i ajudant de cuina també estudien.
·Ivette… Què significa per vosaltres “la Maionesa”?
I: (entre riures) És la cançó que ens representa a totes nosaltres, les cambreres. Sempre que fem alguna festa o esdeveniment ens ho recorden… Fins i tot per Cantabars!
LES COLLES: Els divendres ve “la colla del Dòmino”. També la “colla dels cavalls”, que venen tots els dimecres. També venen totes les colles que venen de jugar a pàdel, tennis o frontó. Tampoc falla mai els diumenge la “Colla dels pescadors”.
·Ivette, després d’aquests anys, ara has de deixar el bar. Et sap greu?
I:Hem estat 4 estius i 3 hiverns. Reflexionava i em sap molt greu. He estat quatre anys que la meva vida voltava al torn del bar. Va haver-hi un moment que no podia estar al cent per cent pels estudis per culpa del bar i ha arribat un moment que no puc més. Vaig parlar amb els meus i vam estar d’acord en tancar aquí l’etapa. Em sap molt de greu.
·Eva, a diferència de l’Ivette, tu no deixes el club.
E: Ara jo seguiré a la consergeria. Voltaré pel club, donaré les hores de les pistes, netejaré el club, vaja.. intentaré que tot estigui net i endreçat i donaré hores de les pistes a tothom qui ho vulgui.
·Mentre estem parlant, me n’adono que heu disfrutat molt portant el bar.
I: La gran majoria de gent no hagués agafat un bar amb 19 anys. No me n’arrepenteixo. Aquí he estat molt bé, he disfrutat. E: Hem estat aquí les dues dies sense dormir, i veniem l’endemà amb la mateixa il·lusió.
·Quin consell deixeu pels que venen darrera vostra?
E: S’ha de ser molt constant i molt pacient. I: Sobretot paciència. Si no ve ningú un dia, no passa res, obrir l’endemà amb la mateixa il·lusió i segur que vindran.
Molta sort família!