Convocatòria Assemblea General + Arrossada Social
Hem parlat amb l’Eva i l’Ivette, mare i filla que han portat, juntament amb la Judith, en “Xic” i les cambreres la gestió del bar del CT Manlleu. Hem utilitzat la lletra E quan contesta l’Eva i la I quan contesta l’Ivette. Disfruteu-la!
·Què va passar perquè la família Serra-Alarcia agafés el negoci del bar del CT Manlleu?
-E: Fa molt temps que som socis del club. L’Ivette ja treballava aquí abans que agaféssim nosaltres el negoci. I: Em van proposar que ho portéssim nosaltres i ens hi vam llençar de cap. Ja ho tenia controlat de la meva etapa com a cambrera i ja ho teniem tot bastant controlat.
·Quines van ser les vostres primeres mesures com a gerents del bar del club?
I: Al principi pràcticament no hi entrava ningú. Nosaltres hem treballat per aconseguir clients. La gent té la mentalitat que el bar és només per socis i això no és així. Creiem que hem aconseguit canviar la mentalitat de la gent.
Al bar hi han estat treballant aquest passat estiu l’Ivette i la Judit Serra, l’Eva Alarcia, la Núria Ballesteros, l’Alba Romero, l’Ester Barroso, la Judit Navarro i en Santi “Xic” Serra
·Quins dies recordeu pel què fa a afluència de gent?
I: Han vingut moltes colles grans. Recordo que la més gran que va venir va ser de 83 persones! La sala estava totalment plena. E: Amb els Barça-Madrid també això estava que no hi cabia ningú més. Nosaltres i els de la junta al·lucinavem. En un d’aquests partits vam aconseguir fer 130 persones!
Els Barça-Madrid sempre feien omplir el bar del tennis
·Un dels trets característics de la vostre gestió al bar del CT Manlleu van ser les desfilades de moda.
E: Sí. Vam començar el primer any d’estar aquí i ens va servir perquè la gent veiés que no és només per socis el bar. El segon i el tercer any ho vam tornar a fer i va quedar arrelat. Ho hem fet els quatre anys que hem estat aquí. Hi ha molta gent que coneixia el bar i el club per les desfilades.
ANÈCDOTA: I: Va haver un dia que estava el bar, em tocava jugar a pàdel i anava una mica estressada. Doncs resulta que vaig sortir a córrer cuita amb una pala de pàdel a mà i una paella a l’altre… vaig dubtar amb què havia de tocar la pilota!
Ha passat molta gent per les desfilades del tennis…
·Quins esdeveniments heu organitzat o atès durant aquests anys?
E: Hem realitzat comunions i “festes blanca”, de nit. Han vingut a celebrar victòries els de futbol, els d’hoquei i han vingut “famosillos” com en Santi Serra o els Flipats.
·Què heu aportat a la gent pel què fa a gastronomia?
I: Hem aportat les coques variades del “Mossèn”. Ha estat el plat més demanat mentre hem estat aquí.
·I ara ho heu de deixar.
E: Sí. La Ivette estudia, la Judit comença a estudiar i les cambreres i ajudant de cuina també estudien.
·Ivette… Què significa per vosaltres “la Maionesa”?
I: (entre riures) És la cançó que ens representa a totes nosaltres, les cambreres. Sempre que fem alguna festa o esdeveniment ens ho recorden… Fins i tot per Cantabars!
LES COLLES: Els divendres ve “la colla del Dòmino”. També la “colla dels cavalls”, que venen tots els dimecres. També venen totes les colles que venen de jugar a pàdel, tennis o frontó. Tampoc falla mai els diumenge la “Colla dels pescadors”.
Les reformes van canviar la imatge del bar
·Ivette, després d’aquests anys, ara has de deixar el bar. Et sap greu?
I:Hem estat 4 estius i 3 hiverns. Reflexionava i em sap molt greu. He estat quatre anys que la meva vida voltava al torn del bar. Va haver-hi un moment que no podia estar al cent per cent pels estudis per culpa del bar i ha arribat un moment que no puc més. Vaig parlar amb els meus i vam estar d’acord en tancar aquí l’etapa. Em sap molt de greu.
·Eva, a diferència de l’Ivette, tu no deixes el club.
E: Ara jo seguiré a la consergeria. Voltaré pel club, donaré les hores de les pistes, netejaré el club, vaja.. intentaré que tot estigui net i endreçat i donaré hores de les pistes a tothom qui ho vulgui.
·Mentre estem parlant, me n’adono que heu disfrutat molt portant el bar.
I: La gran majoria de gent no hagués agafat un bar amb 19 anys. No me n’arrepenteixo. Aquí he estat molt bé, he disfrutat. E: Hem estat aquí les dues dies sense dormir, i veniem l’endemà amb la mateixa il·lusió.
·Quin consell deixeu pels que venen darrera vostra?
E: S’ha de ser molt constant i molt pacient. I: Sobretot paciència. Si no ve ningú un dia, no passa res, obrir l’endemà amb la mateixa il·lusió i segur que vindran.
Molta sort família!
Related posts
